domingo, 2 de julio de 2023

Cal tornar al coneixement

 

El curs vinent faré de cap de departament a l'Institut, l'anterior s'ha jubilitat aquest any i jo he agafat el relleu. Intentant posar ordre a les lectures i a les matèries he constatat diverses coses que em fan reflexionar malgrat que volia dir que em fan entristir, perquè és terrible i depriment com es devalua l'aprenentatge de la literatura i de fet, l'aprenentatge en general.


L'anterior cap de departament, que estava dotada pels Deus d'una gran oratòria, va acabar el seu últim claustre amb una aportació potentíssima en la qual arribava a la conclusió que no és que ara ensenyem pitjor sinó és que ensenyem més simple. I cert és que tots els canvis produïts a l'educació, tot el que se'ns demana a les escoles i a tot el que ens hem d'adaptar fa que ensenyem lleuger perquè tothom hi arribi. Els grans gurús diran que el problema rau en què no ensenyem bé i que estem ancorats en el passat, però el dia a dia a l'Institut rebat aquest argument amb un tres i no res.


Totes les crisis recauen en l'escola: les econòmiques, les sanitàries, les socials, les espirituals, les demogràfiques. I entenem que tots d'alguna manera o altra som fills d'alguna crisi i l'escola ha de ser refugi i aixopluc, però no només en el sentit que ha de ser un lloc segur, sinó també que t'ha de donar les eines per tal d'esdevenir una persona preparada per viure en aquest món. I donar les eines, no vol dir educar en valors (caldria revisar els valors d'alguns dels ensenyants) sinó no infantilitzar l'alumnat i les seves famílies, dotar-los de cultura, de ciència, de coneixement i de sabers per tal que siguin persones espavilades per viure en aquest món cada cop més cruel. I per fer això calen polítiques valentes i no polítiques new age que no s'aguanten per enlloc i que es marceixen amb el primer sol. Calen professors preparats, capaços d'impartir coneixement i transmetre sapiença. Ens diran retrògrades, però no es tracta d'això, no enyorem un temps viscut, ja ha passat, però entenem que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, tothom ha de poder accedir al mateix coneixement i no només les classes benestants que són a qui se'ls permet l'accés a la cultura i al coneixement.


Ens hem trobat amb uns gestors pèssims, que han inflat el discurs de paraules buides, feien servir feminisme com qui diu albercoc o igualtat com qui diu mandarines. Llegia un article a l'Ara de l'Alba Castellví Futurs mestres que detesten llegir i constatava que és molt difícil, pràcticament impossible que un mestre faci aprendre a llegir sense agradar-li, igual que és impossible educar en el feminisme sent un masclista o ajudar a prendre consciència del canvi climàtic sent un negacionista. Per tant, el que és important és que el coneixement ens obri les portes, potser aquest mestre que detesta llegir ha estat víctima d'unes polítiques que cada cop apostaven per una baixada de nivell, per una neutralitat verinosa que ens portava a anar escurçant la cultura per fer-la cada cop més petita i cada cop més folclòrica. Som molts professors i mestres i cadascun tenim la nostra personalitat, el que és important és que tots hem de transmetre coneixement, des de la nostra especialitat, des dels nostres sabers que hem estudiat i portat a la pràctica perquè els alumnes han de saber què diu la ciència i la literatura del món i així construiran un nou horitzó, un pensament propi que serà crític perquè la bellesa del món i la vida poètica s'ha de poder explicar, ja que no tot és acompanyar, que també ho fem, s'ha de poder ensenyar. I quan diem això no volem dir que haguem de tornar a les classes magistrals, que tampoc cal detestar-les, però sí que ens cal tornar el coneixement a les escoles perquè sinó estem perduts. Us asseguro que amb aquestes noves pedagogies els alumnes no són ni menys racistes ni menys feministes ni tampoc més feliços, perquè el discurs de l'extrema dreta ha calat a fons i si la pretensió era que des de les escoles es parés, us constato que és impossible, el que cal és consciència de classe i unes polítiques valentes en les quals el respecte sigui el principal valor; respecte cap als treballadors, respecte cap als infants i joves, cap a les famílies, cap a la societat i cap al coneixement.


Tot això que he exposat és per dir-vos que preparant el curs vinent (que ja preparo ara malgrat que el Govern us faci creure que som uns ganduls) he constatat un insult més al coneixement ja que han fet caure del currículum totes les lectures prescriptives que fins ara es proposaven, ni Carners, ni Góngoras ni James Joyce als instituts. Cito textualment el currículum de literatura universal, a la vegada que caic de cul: Selecció de les obres de manera autònoma i amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. Un cop més paraules buides per amagar la veritat que és que anem a la merda! Que els és igual la figura de l'ensenyant, del mestre que t'explica Rodoreda i el seu exili a Ginebra per tal d'entendre com d'important ha estat Mirall trencat per la nostra cultura. Prou de compartir lectures amb els pares o familiars perquè segur que algun oncle ha llegit la Metamorfosi de Kafka igual que tu te l'estàs llegint a primer de batxillerat.


Us voleu carregar les especialitats (ho intenteu amb els àmbits i també amb els currículums) perquè us voleu carregar el coneixement, això és així i no hi ha cap argument que convenci del contrari, és per això que les vagues que són sempre per raons laborals també haurien de ser per raons pedagògiques i no només haurien de ser secundades per mestres i professors, haurien de ser generals, perquè ens hi juguem molt com a societat, de fet, ens ho juguem tot.

miércoles, 23 de mayo de 2018

L'HABITACIÓ D'ARLÉS



L'HABITACIÓ D'ARLÉS

Resultado de imagen de l'habitació d'Arles


FITXA ARTÍSTICA: 
Obra: L'habitació d'Arlés.
Autor: Vincent van Gogh.
Any: 1888.
Tècnica: Oli sobre llenç.
Dimensions: 72 cm x 90 cm.
Estil: Postimpressionisme, sèrie pictòrica.
Localització actual: Museu Van Gogh, Àmsterdam.

Primera versió:
Aquest quadre representa la habitació que Van Gogh tenia al numero 2 de la Plaça Lamertine, a Arle, situat a Boques de Roine a França. Aquesta va ser la primera habitació pròpia de Van Gogh, i és coneguda com la casa groga. 

Van Gogh hi va viure a aquesta habitació de 1888 a 1889, aquest quadre el va pintar abans de l'arribada de el seu amic Paul Gauguin, amb qui va formar un cercle artístic. 

La porta que es mostra al quadre donava a l'escala i la porta de l'esquerre donava a l'habitació de convidats, habitació on es va instal·lar Gauguin. 
Vincent van Gogh - De slaapkamer - Google Art Project.jpg

Segona versió:

A l'Abril de 1889, Van Gogh va enviar la seva versió inicial del quadre al seu germà Théodore van Gogh, aquesta per mala sort quant es va fer malbé  per d'inundació que va haver-hi mentre ell estava a l'hospital després de tallar-se el lòbul de l'orella.  Però això no l'hi va impedir el poder fer una altre copia amb diferents colors.

 (Des de  1926 al Art Institute de Chicago)

Tercera versió:

Va ser pintada per a la seva mare al 1889 mentre que es recuperava d'una forta depressió nerviosa a l'asil de St.Remy.

Resultado de imagen de l'habitació d'Arles(Museu d'Orsay,París)

Característiques dels quadres:

Pràcticament els tres quadres tenen les mateixes característiques però amb petites variacions, mostra una perspectiva amb la "típica torsió" per part del pintor.

Un fet nou , a l'historia de la pintura, el constitueix l'estranya perspectiva amb què Van Gogh ens mostra els objectes presents en el quadre: els peus del llit estan mostrats des de baix, mentre que la cadira, el coixí o la taula estan vistes des de dalt.


Text de Theo adreçant-se al seu germà Vincent

Hay en todos ellos una fuerza en el color que no habías conseguido hasta ahora, que en sí misma es una cualidad rara, pero tú has ido aún más allá. Hay quien se ocupa de buscar el símbolo a base de torturar la forma, yo lo veo en muchos de tus cuadros, mediante la expresión de la síntesis de tus pensamientos sobre la naturaleza y los seres vivos, que tú sientes fuertemente unidos. ¡Pero cómo debe haber trabajado tu mente y cómo te has puesto en peligro para llegar al punto extremo en que el vértigo es inevitable! Por eso, mi querido hermano, cuando me dices que estás trabajando de nuevo, me alegro en parte, porque el trabajo te permite evitar ese estado en el que caen muchos de los desgraciados que están internados en el establecimiento en el que estás, pero pienso en ello con cierta inquietud, porque antes de que te recuperes completamente no deberías arriesgarte a entrar en esas regiones misteriosas que parece que uno puede rozar ligeramente, pero no entrar con impunidad. No te hagas más daño del necesario, porque si te limitas a hacer un simple relato de lo que ves, hay suficientes cualidades en tus lienzos para perdurar. (París, 16 junio 1889)

WEBGRAFÍA

http://www.lavanguardia.com/cultura/20160206/301941057072/les-habitacions-de-van-gogh.html
https://es.wikipedia.org/wiki/El_dormitorio_en_Arl%C3%A9s
http://revistaatticus.es/2009/06/19/la-habitacion-de-van-gogh-en-arles
http://www.harteconhache.com/2017/06/el-dormitorio-de-van-gogh-en-arles.html

El pensador



Resultado de imagen de el pensador
El pensador

Autor: August Rodin
Resultado de imagen de auguste rodin
August Rodin
Any: 1903-1904, mida original (1880).
Dimensions: Alt. 180 cm; Ampla. 98 cm; P. 145 cm
Tipus d'obra: Escultura (Tècnica de la fosa)
Corrent artístic: Impressionisme.
Ubicació: Museu Rodin, Paris, França.


François-Auguste-René-Rodin va néixer 12 de novembre del 1840 a Paris. Fill d'un funcionari de policia normand, els primers anys de la trajectòria artística de Rodin van ser força difícils. El seu art no va ser acceptat pels crítics i ni tan sols va poder ingressar a l'École de Beaux Arts de París. En conseqüència, va haver de dedicar-se a la decoració com a mitjà de subsistència. La fama no va arribar-li fins a l'exposició de l'Edat de Bronze, el 1877, un nu masculí de mida natural que va provocar la polèmica en el Salon de París i va ser força criticat pel seu verisme, fins al punt que alguns crítics van assegurar maliciosament que havia estat buidat d'un motlle fet del natural. En qualsevol cas, la polèmica havia situat Rodin en el mapa de l'art.


Explicació: Aquesta obra és una part de Porta de l'Infern (aquesta és un altre de les seves obres representatives).

Tot va començar quan van demanar-li a Rodin de fer la futura porta del museu decoratiu de Paris, però per desgràcia, aquest museu no es va poder acabar, però Rodin, com bon escultor que era va acabar l'obra. I aquesta porta va ser inspirada en la Divina Comèdia, i en aquella obra es destacava l'autor d'aquella obra, Dante, i aquest va ser el model pèl qual Rodin va fer el "Poeta", però després de un critica, va decidir-ho canviar a "El pensador".

Característiques: El més rellevant de l'escultura de Rodin és el tractament. Es considera una obra impressionista perquè la superfície no està polida, com si només ens insinues. Aquest modelatge irregular permet visualitzar la intensitat amb què pensa. És a través del contrast on l'escultor juga per crear espais de llum, i en conseqüència sensació de profunditat amb una superfície més rugosa en contraposició a les brillants on s'aprecia el Non-finito.

L'escultura està realitzada en bronze i el procediment la fosa. Però la tècnica és el que innova i fa diferent de Rodin és el motlle que ho fa amb les mans deixant zones de no acabat i superfícies rugoses. Tot i la desproporció de certes parts com les mans, i els peus que tenen influència de Miquel Àngel, ja que aquesta obra té un tractament del cos realista.

Resultado de imagen de heraclito

Heràclit



Valoració personal:


Aquesta obra, personalment, m'ha encantat, ja que representa la força que té el pensament, i també m'ha agradat la manera que tenia Rodin d'inspirar-se, i donar aquests detalls tan cridaners i tan bons.

Sincerament em costaria dir a què em recorda, ja que aquesta obra em fa recordar a tantes coses que no podria dir quina. Però com és necessari, en lo primer que em fa pensar és en la filosofia, o a qualsevol pensador.






Webgrafia:
https://www.actuallynotes.com/las-claves-de-la-escultura-mas-famosa-de-auguste-rodin-html/
http://www.musee-rodin.fr/es/colecciones/esculturas/el-pensador-0
https://es.wikipedia.org/wiki/Auguste_Rodin

viernes, 18 de mayo de 2018



  EL JUGADOR DE CARTES


Resultado de imagen de EL JUGADOR DE CARTES

Fitxa artística

Obra: Jugadors de cartes.
Autor: Paul Cézanne (1839-1906).
Any: Es va pintar durant els anys 1890-1892.
Tècnica:  Oli sobre llenç
Dimensions:  47,5 x  0,58 cm
Estil: Post-impressionisme
Localització actual:  Museu d’Orsay (París)




Explicació:

Són uns jugadors de cartes en un bar de poble, en aquest cas és com una excusa per fer el quadre.
El senyor que no fuma és el que està esperant per tirar les cartes, i el del cigar dóna una sensació de guanyador de la partida per la seva postura més relaxada.
- La concepció que té Cezanne de la natura es redueix a simples volums geomètrics, per tant els cossos dels jugadors són tractats com un cilindre.

- L'ampolla és l'eix central.

- La part esquerra és més gran i el cos del jugador està sencer, cosa que no succeix amb l'adversari, amb això Cézanne intensifica l'enfrontament.


- La tensió de la composició recau sobre els objectes de sobre la taula (on es desenvolupa l'acció) i en les mans dels jugadors (on es mantenen les mirades).


Tot i que el quadre presenta una escena costumista (dos homes jugant a cartes), en l’escena hi ha voluntat de transmetre una lluita generacional, la que mantenien Cézanne amb el seu pare, ja que aquest no volia que el seu fill es dediqués a les Belles Arts. També s’interpreta com una representació de les contradiccions internes del propi artista, un “Cézanne vs Cézanne”.



Característiques:

Especialment en les tres ultimes versions, tots els volums estan definits de manera geomètrica,  el que confereix als dos personatges una dignitat clàssica. En les versions Inicials son tres jugadors contemplats per altres personatges, composició que va simplificant fins reduir-la a dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, en que es reflecteix la llum distorsionat la visió perspectiva, Cézanne aconsegueix obtenir el màxim grau de centralitat, que resulta increïble en una escena de vida.


Tota la tela esta construïda amb tons dels colors blau, groc i vermell. Aquesta restricció cromàtica “intensificar la sensació d’austeritat formal”, les pinzellades es presenten solitàries i sintètiques, com el reflex sobre l’ampolla o el simple traç que descriu l’ull del jugador de la dreta. 

Em suggereix...


Aquet quadre anomenat "La gran ola" de Kanagawaper a mi expressa que la vida mai es fàcil, sempre es presenten inconvenients de distintes mesures i en diferents direccions. El trobo que esta relacionat perquè el quadre (el jugador de cartes), per a mi representa una lluita contra tu mateix. 

 Resultado de imagen de la gran ola de kanagawa


jueves, 17 de mayo de 2018

Monjo al costat del mar



Ficha Técnica
Títul: “Monjo al costat del mar”.  
Der Mönch am Meer
Autor: Caspar David Friederich
Any: 1808–10
Estil: Romantic
Dimensions: 110 cm × 171.5 cm 
Técnica: Oli sobre tela
Ubicació actual: Alte Natinalgalerie, Berlin, Alemanya.

Explicació
Una sola figura, vestida amb una indumentària llarga i amb la barbeta d'una banda, es troba sobre una duna baixa esquitxada d'herba. La figura, generalment identificada com a monjo, s'ha convertit pràcticament al marge de l'espectador i analitza un mar en brut i un cel gris i blanc que ocupa prop de tres quartes parts de la imatge. No està clar si es troba en una roca alta o només en un pendent suau al mar. La duna forma un triangle inexpressiu en la composició, en el punt més allunyat del qual es troba la figura. Contrastant amb l'oceà fosc, hi ha diversos cops d'ones que de vegades es confonen amb gavines.

Aquest és un dels quadres més sorprenents de Caspar David Friedrich. Com sol ser habitual en ell inclou una petita figura humana perquè l'espectador s'identifiqui amb ella, deixant-nos clar que no som més que uns polls diminuts davant la grandiositat de la naturalesa. En aquest cas, ens converteix en un monjo que contempla el mar des d'unes dunes de sorra. És un mar fosc, profund i amenaçador, que té pinta d'estar congelat.


Característiques de l'estil

La revolució industrial va fer que molts artistes romàntics es dediquessin a pintar paisatges que demostraven que, per molt progrés que hi hagués, l'home mai seria capaç de dominar la naturalesa. També es pot veure que es va pintar sense dibuixar primer, com sobre la marxa. I, amb els colors freds, fa que ens arribi la sensació de solitud, típica del romanticisme.

El més cridaner de l'obra és la simplicitat extrema del paisatge. Tres franges de color col·locades en horitzontal, una sobre una altra: terra, mar i aire, amb el cel ocupant més de tres quartes parts de la superfície del llenç. És un paisatge ampli i nu, on no trobarem gens al que agarrar-nos, i que ens provoca por, solitud i vertigen.


Em suggereix ...
A mi em recorda als penya-segats d'Irlanda, perquè quasi sembla que estiguis contemplant la fi del món. 

 

el vagó de tercera clase

Resultat d'imatges de el vagó de tercera clase


FITXA ARTÍSTICA: 
Obra: El Vagó de Tercera ClaseAutor: Honoré Daumier
Any: 1864
Tema: Realisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Dimensions: 65.4 × 90.2cm
Localització actual: Metropolitan Museum of Art de NY.

QUÈ VOL EXPLICAR?
El vagó de tercera classemostra l'interes de l'autor en les vides de la clsae obrera parisenca. L'objectiu de Dumier en aquest quadre es denunciar la pobresa. Per això, el pintor francès dibuixa un vagó amb pocs bancs, brut, ple de goma gom per aquelles que no es poden permetre un billet de primera o segona classe.

En el bancs que encara l'espectador hom pot veure, d'esquerra a dreta, una dona sostenint el seu nadó, una anciana amb els braços plegats sobre un cistell i un noi jove adormit.

CARACTERÍSTIQUES:
Amb les tonalitats pastel i ocre, Daumier ens transmet tendresa, tristesa i sobretot realisme, ja que en primer plano ens trobem estratègicament un noi de classe popular dormint, que deu estar cansat de treballar tot el dia a la fàbrica i la mare alletant el seu fill petit, amb molta esperança de que sobrevisqui a les escasses condicions de vida, que contrasta amb la sofisticació industrial del fons.

miércoles, 16 de mayo de 2018

Ball al Moulin de la Galette


FITXA ARTÍSTICA:
Obra: Ball al Moulin de la Galette
Autor: Pierre-Auguste Renoir (febrer de 1841- decembre de 1919)
Any: 1876
Tècnica: Oli sobre llenç
Dimensions: 1,31 m x 1,75 m
Estil: Impresionisme
Localització actual: Museu d’Orsay en París
Tema: Històric

EXPLICACIÓ:
El Moulin de la Galette va ser un antic molí abandonat cap a mitjans del segle XIX, situat a la part alta del turó de Montmartre. L'obra és una escena real i representa que els diumenges i els festius és un un lloc de ball molt popular, a qui concorrien artistes, apareixen alguns amics personals de l'autor. La pista de ball estava envoltada per una balustrada de fusta amb un banc corregut, on s'asseien les dones esperant ser convidades a ballar, darrere es trobaven taules amb seients sota els arbres, on es menjava i es bevia.

CARACTERÍSTIQUES:
- Representa les diferents figures en un espai enfosquit amb tocs de llum. - Efecte Multitud recorrent a dues perspectives. - Les figures estan ordenades en dos cercles: el més compacte al voltant de la taula i
un altre més obert al voltant de la parella de ballarins.
- L'alegria que inunda la composició fa d'aquesta obra una de les més impactants. - Les ombres, seguint els paràmetres impressionistes, són blaus i atorguen unitat
al conjunt. - La tècnica utilitzada, oli sobre llenç, és completament impressionista, amb tocs de
pinzellada solta. - La composició clàssica tridimensional fa que en els primers plans les figures es vegin
més nítides.

EM SUGGEREIX ....
Em transmiteix el sentiment de felicitat, unió i diversió. Per això a mi em recorda a un
casament.




Pierre-Auguste Renoir va dir: ''Per a mi, un quadre ha de ser una cosa amable, alegre i
bonic, si, bonic. Ja hi ha massa coses desagradables en la vida com perquè ens
inventem encara més.''


FONTS D'INFORMACIÓ:
/